Els cabeçuts –que és la denominació que a Sitges reben els nans o capgrossos- són elements del folklore que normalment s’agrupen al voltant dels gegants, i han esdevingut un element d’imatgeria molt important dins les festes patronals de moltes localitats. La unió dels cabeçuts i els gegants a les cercaviles i processons ha comportat que, en moltes ocasions, es fusionin en un sol element. Ara bé, tots dos representen conceptes oposats. D’una banda, els gegants simbolitzen la mitologia i el ritual, la força i la raó; de l’altra, els nans son éssers bufs, petits i arrauxats.
La primera referència contrastada de la presència de cabeçuts a Sitges data del 1897, any en què es confecciona una indumentària nova per a aquests personatges. En alguna ocasió van sortir obrint comitiva davant dels gegants, com constata “El eco de Sitges” del 28 d’agost de 1955, on s’hi destaca la participació aquell any de “… dos elegantes marqueses cabezudos con sendas mazas y tras las agasajadas Majestades (Els Gegants), colocaronse los diez y nueve enanos restantes luciendo apropiadas vestimentas, y las danzas populares…”.
Durant la Festa Major de 1978, s’estrena un ball de nans format per quatre parelles amb coreografia pròpia. Aquests cabeçuts foren construïts per sitgetans pertanyents a l’Agrupació de Balls Populars i participaren de la Festa durant dos anys. L’any 1983 l’Agrupació de Balls Populars no va construir i estrenar vuit cabeçuts més. Durant els anys següents, l’entitat ha anat traient periòdicament al carrer nous cabeçuts, com en Rusiñol i en Morera, durant el Centenari de les Festes Modernistes de l’any 1.992.
Els Cabeçuts de l’Agrupació de Balls Populars de Sitges foren, juntament amb el Ball de Pastorets, una de les primeres colles que l’entitat va recuperar. Avui, l’Agrupació compta amb un grup format per quasi 20 components L’any 2006 l’entitat recuperà alguns cabeçuts que feia molts anys que no ballaven i l’any 2010 signà un conveni amb l’Ajuntament de Sitges que regula la cessió de la col•lecció de cabeçuts del Consistori a l’ABPS. Durant la Festa Major de 2010, l’Agrupació estrenà un projecte de construcció d’un nou Ball de Cabeçuts, amb peces inspirades en personatges sitgetans.
Durant la Matinal Infantil de Santa Tecla, el dia 23 de setembre, una colla infantil de l’ABPS treu al carrer aquest ball.
Com el seu nom indica, el Ball de Cercolets és una dansa que es balla amb cèrcols. En el cas de la comarca del Garraf, es tracta d’un ball parlat, d’estructura coreogràfica molt semblant a la del Ball de Pastorets. Els versos es representen la vigília de Sant Bartomeu, després de la sortida de les dues del migdia.
Aquest ball el trobem documentat a les Festes de Santa Tecla de la ciutat de Tarragona, l’any 1577, i, en motiu de l’entrada del seguici de la reina Isabel, el 1481 també se’l troba documentat a Barcelona.
A la vila de Sitges en tenim notícia per primera vegada en una crònica del “Diari de Barcelona” de l’any 1853, on apareix relacionat amb altres balls de la nostra Festa Major.
Tradicionalment, el ball de Cercolets està integrat pels més joves del seguici. La colla d’aquest ball està formada per vuit cercolets, un àngel, que és encara més petit que la resta de balladors, i el majoral, que generalment és un adult. La bóta és l’estructura que es forma amb els cèrcols encreuats. Damunt hi puja l’angelet per declamar el seu vers.
Els Cercolets de l’Agrupació de Balls Populars de Sitges es constituïren com a ball de l’entitat l’any 1978. Després de perdre’s durant un curt període de temps, es recuperà per la Festa de Santa Tecla de 1984 i s’ha manteningut fins al dia d’avui.
A Sitges, durant la Matinal Infantil de Santa Tecla, que s’escau el dia 23 de setembre, una colla infantil de l’ABPS també representa aquest ball.
Els orígens d’aquest ball es remunten al culte de l’Arbre de Maig. De fet, els balls de cintes, el de l’arbre i el de les gitanes tenen una sèrie de característiques comunes, les quals fan pensar que provenen d’una mateixa font originària. El Ball de Cintes està molt arrelat a la nostra comarca i al folklore penedesenc.
El ball consisteix en fer trenar les cintes, tot dansant, al voltant del braç d’un noi.
Aquest ball s’introdueix dins dels balls que participen a les processons de les Festes Majors de Sitges de la mà de l’Agrupació de Balls Populars l’any 1.982.
Durant la matinal infantil de Santa Tecla a Sitges, el dia 23 de setembre , una colla infantil treu al carrer aquest ball.
Gairebé tots els folkloristes són de l’opinió que aquest entremès té unes arrels agràries i, més concretament, vitícoles, raó per la qual a les contrades en què el conreu de la vinya es troba molt estès aquest ball assoleix una gran popularitat. A la processó del Corpus que es celebrava a la Provença al segle XVIII, ja es feien aquestes representacions.
Tanmateix, també és defensada la tesi d’un remot origen igni, ja que antigament l’home creia que el foc i el soroll, en aquest cas l’espetec dels coets, foragitaven els esperits malèfics. Aquest fet justificaria que els diables obrin de vegades els seguicis processionals. Finalment, altres autors fusionen ambdues teories, amb originals barreges de cultes a la terra i al sol. Durant l’àpat celebrat el 1150 en ocasió de les noces del comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV, amb Peronella, sembla que tingué lloc una representació, a manera d’entremès, d’una mena de ball de diables, que simulava la lluita entre uns diables, comandats per Llucifer, contra un estol d’àngels conduïts per l’arcàngel Sant Miquel.
Actualment, el ball en sí consta d’un seguici de diables que tenen la missió de corrompre els vilatans i fer-los caure en el pecat, trencant els deu manaments, i els mana en Llucifer i la seva esposa (la diablessa). Per altra, banda els arcàngels Miquel i Gabriel els intenten frenar. Durant el ball, a Sitges es reciten versos satírics retratant personatges públics de la vila.
La nostra vila no disposa de cap dada escrita del ball fins l’any 1853, data en què la premsa, tant vilanovina com barcelonina, ressenyà els balls que participaren en la Festa Major sitgetana de llavors, i on hi figurava el ”Ball de Diables“.
“El ball de Diables de l’Agrupació de Balls Populars de Sitges” fou creat per l’entitat a l’any 1981.
Durant la Matinal Infantil de Santa Tecla, el dia 23 de setembre, una colla infantil de l’ABPS representa aquest ball.
Aquests Gegants són una reconstrucció dels primers Gegants pròpiament sitgetans, que foren realitzats cap a l’any 1840 per Joan de Querol i Cabanyes i que desaparegueren després de la Festa Major de 1912. La idea de reconstruir aquests gegants sorgí de la iniciativa d’artistes locals (capitanejats per Agustí Albors) i fou duta a terme per socis de l’Agrupació de Balls Populars de Sitges amb la voluntat de reproduir, el més fidelment possible, els primitius gegants de la vila.
Els nous gegants es van reconstruir l’any 1979 i es van batejar, en el transcurs d’una gran festa el 22 d’agost del mateix any, amb els noms de Fa-luch el gegant (4,20 metres i 95 kg) i La-hia la geganta (4,10 metres i 90 kg), mitjançant un concurs de noms on hi participaren tots els nens de les escoles de Sitges. L’any 1989, els geganters de l’Agrupació van fer petites millores en els cossos i les cares dels gegants, però no és fins l’any 2004, i degut al seu mal estat ocasionat pel pas dels anys, que els propis geganters decideixen ells mateixos canviar i treballar els cossos dels gegants. La remodelació consistí en canviar per fibra de vidre el material dels cossos que es van fer inicialment, conservant l’aspecte dels caps, que ja s’havien restaurat l’any 1989.
Els Gegants Moros de l’ABPS han lluït diversos vestits i acollit canvis de complements estètics i perruqueria al llarg de la seva història. El darrer disseny i confecció de vestuari data de 2008.
El Costumari Català diu que aquest ball sembla d’una derivació de la Festa de l’Arbre de Maig, molt característica de les comarques del Penedès. La festa es desenvolupava al voltant d’un arbre col•locat solemnement al mig de la plaça, al voltant del qual es feia un ball de caràcter festiu.
La primera referència d’aquest ball a la vila de Sitges data de juliol de 1847, tot i que es creu que la seva presència és molt anterior a aquesta fita. Antigament era ballat únicament per homes que es disfressaven de dones (gitanes). Durant el segle passat, aquest ball va ser ballat fins l’any 1943. L’any 1978, l’Agrupació de Balls Populars de Sitges reincorporà aquest ball al seguici festiu sitgetà. Des de llavors, el treu al carrer de forma ininterrompuda, a excepció de l’any 1985, en què no sortí.
La colla està formada pel Gitano Gros, l’Estaquirot, vuit Gitanes i diversos Galerons. El Ball de les Gitanes és un ball amb versos. Els parlaments es representen el dia 23 d’agost (vigília de Sant Bartomeu) després de la sortida de les dues del migdia. En el transcurs dels versos, que són eminentment satírics, les Gitanes van explicant qui són i quins problemes tenen, i el Gitano Gros els dóna la rèplica.
Durant la Matinal Infantil de Santa Tecla, el dia 23 de setembre, una colla infantil de l’ABPS representa aquest ball.
L’origen d’aquest ball és una antiga representació teatral popular per caracteritzar, una resta cerimonial molt probablement relacionada amb la primavera, dedicada al cultiu del cereal, i actualment representa la passió de Jesús.
Per als sitgetans, la Moixiganga és el ball més emblemàtic de la Festa Major. El primer document que demostra la participació d’aquest ball a les Festes Majors de la vila de Sitges data de l’any 1.853.
Aquest ball es perdé, a la vila de Sitges, per la Festa Major de Sant Bartomeu de l’any 1984. L’Agrupació de Balls Populars, tant sols un mes més tard, per les Festes de Santa Tecla, el recuperà donant-li un aire més solemne i cerimoniós.
L’Agrupació va poder recuperar tan ràpidament aquest ball gràcies a què l’entitat ja tenia un ball de la Moixiganga infantil. El bon moment de l’entitat, per una banda, i la conscienciació per part del jovent de la necessitat de no perdre aquest ball, per l’altra, contribuïren a la seva ràpida recuperació i consolidació.
Durant la Matinal Infantil de Santa Tecla, el dia 23 de setembre , una colla infantil de l’ABPS representa aquest ball.
Aquest ball és un dels més estesos de la nostra comarca i el Penedès.
El ball de les panderetes va començar a sortir com a component del seguici popular del folklore sitgetà el 1.980, quan fou introduït per l’Agrupació de Balls Populars de Sitges.
En aquell moment, juntament amb la Colla de noies del ball de bastons, la seva introducció va significar l’acostament del jovent femení al folklore local.
El ball el formen un total de com a mínim vuit noies i la coreografia esta formada per sis figures: la passada, el quadro, els platerets, la serp, la creu i la jota. La musica d’aquest ball és la tonada del Ball de Panderos de Vilafranca del Penedès, i l’interpreta un flabiol i un sac de gemecs.
Durant la matinal infantil de Santa Tecla a Sitges, el dia 23 de setmebre , una colla infantil molt nombrosa representa aquest ball.
El ball de pastorets es documenta a la vila de Sitges des de l’any 1853. La seva ubicació geogràfica es troba principalment al Penedès i les comarques tarragonines.
Mentre a la vila de Sitges aquest, i la majoria de balls, es van continuar representant, a la majoria de ciutats i pobles de Catalunya el ball va caure en l’oblit.
A la vila de Sitges aquest ball es compon de set pastorets, un rabadà i un majoral i actualment l’edat dels seus components és de dotze fins a vint-i-cinc anys.
El rabadà és el més jove i el majoral acostuma a ser el més gran. La bóta és l’estructura que es forma amb els bastons encreuats i a sobre hi puja el rabadà per dir el seu vers.
El Ball de Pastorets és un ball amb versos que s’interpreten, amb la seva característica tonada i tot fent petar la bassetja, la vigília de Sant Bartomeu després de la sortida de les dues del migdia.
Durant la matinal infantil de Santa Tecla a Sitges, el dia 23 de setmebre , una colla infantil representa aquest ball.
Drac Blau
El Drac de nom Corre-foc fou construït l’any 1985 per J.Mª Artigas, per encàrrec d’un grup de canalla amiga entre els quals hi havia el seu fill Lluís Artigas, Siscu Rosell, Pere Sella i els germans Pinyu i Jordi Martí, per sortir a la processó infantil de Santa Tecla i és una rèplica del Drac de Sitges. Aquest drac fou construït on actualment es troba el Bar Janio’s bar i el seu finançament principal va ser la venda de castanyes per la festivitat de tots sants.
En la primera festa de Santa Tecla, el seu color era verd amb escates grogues i vermelles. Al cap dels anys el seu color va patir diverses transformacions de color, fins a arribar al color actual que es un blau amb diverses boles de foc. Des de l’any 1995, l’Agrupació de Balls Populars de Sitges va deixar la seva seu per poder guardar aquesta fera, fins que anys més tard es va cedir a aquesta entitat per a què altres nens de Sitges el poguessin portar i gaudir de la mateixa il·lusió que teniren aquells nens que el 1985 van promoure i treballar per a la realització d’aquesta peça d’imatgeria festiva.
Gegants de Montornès
(falta informació)